El viatge en si una micarrona pesat, molta gent al autocar i de nit, estava tan emocionada a anar a la ciutat de les pel-licues que no vaig dormir ni cinc minuts! Vam arribar a quarts d 1 a la ciutat i vam passejar una micarrona i vam agafar el metro cap al hotel. Tot i ser la matinada hi havia moltissim ambient, gent amunt i avall, quedades al carrer, cotxes pitant, sirenes sonant… aggg semblava que acabes d aterrissar a un rodatge d una peli de polis i cacos, haha L endema al mati ens vam aixecar d hora i va anar a fer un tomb per Central Park. Uauuuuuuuu, em sentia com la Sara Allen (de la Carmen Martin Gaite) passejant entre tanta natura, em va cridar molt l atencio que hi haguessin passos zebra i semafors dins del parc i no pels cotxes sino per la pila de gent que passejava, corria, anava amb bicicleta, mirava les mussaranyes (com nosaltres)… A les 10h vam arribar al MET (Metropolitan Museum of Art) i la pregunta del milio de dolars: Vau tenir temps de veure-ho tot? Nooooooooooo!!! Vam tenir la sort que al cap d uma hora d arribar va comencar uma visita comentada i ens hi vam enganxar pero es um museu immens... Aixi que en acabar la visita jo em vaig quedar amb la pintura imprescionista (m encanta! Hi havia Renoirs, Van Goghs, Degas, uauuu) i el Jorge en la precolombina i ens vam trobar despres per
dinar. A la tarda vam estar passejant per Times Square i vam anar a veure la seu de les Nacions Unides i la botiga d M&M!!! La veritat es que coses d aquestes nomes es podem veure als Estats Units, uma botiga dedicada a les petites boletes de cacauet recobertes de xocolata i de 1000 colors. Be, aqui nomes coneixem (jo com a minim i abans d aterrrissar als EU) la versio de cacauet i xocolata pero n hi há moooooooooooooltes mess! Aggggggg estan ben bojos, n hi ha de xocolata blanca, de xocolata amb llet, d avellana i amb mantega de cacauet (sembla que la portin a la sang, oreos de mantega de cacauet, carmels de mantega de cacauet, per esmorzar mantega de cacauet, amb doritos...eccccs). La marca te una bona campanya de marketing, apart de vendre el que son les boletes multicolor tambe hi ha joies!, pals de golf!, samarretes!, juguines!, mitjons!, gorres!, estatues!, monopolis!, clauers! I tot el que es pugui imaginar de la marca. Apart tambe hi ha els tipics i topics tubs inmensos amb boletes de colors a dins. El dia va ser i
ntens, va passar tambe per l Empire State i vam fer fotos (no hi vam entrar) i diria que ja esta. El diumenge vam anar a la illa de la Llibertat i vam enganxar tambe una ruta, despres vam passar per la zona 0 i el districte financer. Innevitablement, co quem agafavem el bus a Chinatown ens vam perdre per Chinatown de Nova York perque es immmmmmmensa! Ho tenen tot, semblava de fet que fossis a um barri de Shanghai (hi havia gent que potser no havia –ni tênia la necessitat- de sortir Del barri em tota la seva vida! Potser et podia fins i tot passar per alt que estiguessis a Nova York!! Moolt fort!)
Em va encantar... es una ciutat que mai te n canses, suposo pero es esgotadora. El metro de bojos, la gent se t arrapa i no te res a veure amb DC (ni millor ni pitjor, diferent). Ah, com a les pelis en els edificis hi havia escales d incendis, siiiiiiiiiiiiiiiiiiii com a West Side Story, cada cop que passavem per un que em feia gracia m aturava mirant si veia baixar algun Shark o algun Jet de la peli, pero res! Nomes a la peli, jaja I com a les pelis, New York diu bona nit encenent els llums de neo anunciant marques com Tous (esta molt ben posicionada a Times Square, tenen cuartos els manresans) i musicals com HairSpray, The Lion King, Mary Poppins, Grase, Rent, El fantasme de l opera, Mamma Mia, Billy Illiot!!, Chicago, Xanadu, entre els que coneixia, aixo si els preus entre 100 a 500 dolars, per les bones butxaques o per pagar-se un capritxet que de ben segur no deixara ni indiferent ni s oblidara d un dia a un altra.
ntens, va passar tambe per l Empire State i vam fer fotos (no hi vam entrar) i diria que ja esta. El diumenge vam anar a la illa de la Llibertat i vam enganxar tambe una ruta, despres vam passar per la zona 0 i el districte financer. Innevitablement, co quem agafavem el bus a Chinatown ens vam perdre per Chinatown de Nova York perque es immmmmmmensa! Ho tenen tot, semblava de fet que fossis a um barri de Shanghai (hi havia gent que potser no havia –ni tênia la necessitat- de sortir Del barri em tota la seva vida! Potser et podia fins i tot passar per alt que estiguessis a Nova York!! Moolt fort!)Em va encantar... es una ciutat que mai te n canses, suposo pero es esgotadora. El metro de bojos, la gent se t arrapa i no te res a veure amb DC (ni millor ni pitjor, diferent). Ah, com a les pelis en els edificis hi havia escales d incendis, siiiiiiiiiiiiiiiiiiii com a West Side Story, cada cop que passavem per un que em feia gracia m aturava mirant si veia baixar algun Shark o algun Jet de la peli, pero res! Nomes a la peli, jaja I com a les pelis, New York diu bona nit encenent els llums de neo anunciant marques com Tous (esta molt ben posicionada a Times Square, tenen cuartos els manresans) i musicals com HairSpray, The Lion King, Mary Poppins, Grase, Rent, El fantasme de l opera, Mamma Mia, Billy Illiot!!, Chicago, Xanadu, entre els que coneixia, aixo si els preus entre 100 a 500 dolars, per les bones butxaques o per pagar-se un capritxet que de ben segur no deixara ni indiferent ni s oblidara d un dia a un altra.
Fins aqui la cronica de Nova York… ah, avui es el meu ultim dia de la biblioteca, torno dimarts a Barcelona aixi aquest bloc Viatge a Washington ja estara tancat… (ohhhhhhhh) Tot el que es bo acaba… estem en contacte i gracies a tots als qui m heu llegit (i acompanyat) durant aquests 2 mesos.
Una abracada a tots!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada