- G8 i 68. Per que posen a tan juntes les parades del G8 i el 68 i fa que les pringuis com jo ens confonguem? Uixx aixo em va passar dilluns, tornant de Georgetown, vaig anar a buscar el bus a la parada de davant de l antic hostel i enlloc d agafar el 68 viag agafar el G8!! Aggg em va dur cap a NE, dixx es de les zones semi-xunguis de Washington. M explico DC, Washington Dc es divideix en 4 quadrants: Nord Est, Sud Est, Nort Oest i Sud Oest. Sere clara i sense embuts, directament, pel teu be es millor no sortir de l Oest, i concretament del Nort Oest, que els altres quadrants son forca perillosos (pero de veritat, sagrestos, disputes, pistoles... pel diari surten coses que fan posar la pell de gallina). Parlant nadius em diuen que ells mai de la vida han sortit de la banda oest, que clar que tenen curiositat d anar als altres 2 quadrants (Nort Est i Sud Est) pero no prefereixen no jugar-se-la i si ells no ho fan, ho fare jo? Si, si si!! perque per soc una super xula i no tinc por de res... jajajajaajaja :-) noooooooo, vaaa prou conya que aquest bloc ha de ser serios, ja que el segueixen forces ullets curiosos! (gracies!); be si, vaig anar cap a l est pero per equivocacio i no intencionada, com us deia vaig agafar el G8, anava confiada perque coneixia els carrers i em sonaven aixi que vaig anar deixant passar carrers, avingudes, carrerons i mes carrers fins que va arribar el moment que em fixo be amb el cartellet i veig que enlloc de posar-hi NW hi diu NE: aaaaaahhhhhhhhhh, aixo passa per ser tan poc originals en els carrers! Deu, tots son gairebe iguals i es diuen amb lletres i numeros (des de quan???) i quan tenen nom son noms molt rudimentaris com Taylor street, ja em diras tu a qui se li acudeix posar un carrer aixi amb lo maco que seria dir-li MartinsGaite Street si estiguessim per Manhattam! Aggggg (estava perduda) rapidament txin txin, vaig pensar localitzo una parada de tornada i baixo a la proxima, i aixi ho vaig fer. Us he espantat una mica, no? jajajajajaja la veritat es que jo no ho estava gens, senzillament vaig baixar amb tota la tranquilitat del mon i em vaig posar a l altra banda del carrer per tornar cap a l Oest.
- La gent. Per que quan estas a l autobus la gent es posa a parlar com si estigues a la placa major? Es divertit, al principi passava de tot perque em pensava que ni m ho deien a mi pero ara, ara despres de les peripecies que he passat, es molt diferent! Hi ha gent divertida, critica i agradable, i es interessant sobretot quan la gent comenca a opinar i es fa un forum pero emmig de l autobus! Nomes per aixo val la pena venir a DC, es maco veure la gent que es saluda, diu bon dia al passar pel teu costat, et pregunta com estas i tal, sobretot esta be perque fins ara et respecten si no vols parlar mes amb ells o si els vols donar mes conversa (cosa que es important!)
- Educacio. Per que tothom es tan tan tan tan tan ben educat?? Came on, els catalans no som aixi!! De vegades em posa histerica haver d estar pendent de tothom qui estar el meu voltant i de donar les gracies, somriure, dir bona tarda, deixar passar a la cua del bus, donar conversa a qui se t aseu al costat, ... Aixo sobta i crida l atencio sobretot despres de passar el cap de setmana a NYC i veure que alla tothom va a la seva (aixo diu molt tambe de les dues ciutats-veure post metro :) )
- Metro vs bus. Per que el metro es tan car? Tot i que m agrada que el conductor faci bromes amb les parades he arribat a una conclusio: prefereixo molt mes el bus, tot i que sigui mes lent, faci una micarrona mes de volta i hagi de caminar una micarrona mes per agafar-lo. El bus es genial! M agrada veure els matins les mateixes cares que ja et saluden, m agrada que el conductor em digui bon dia i que pugui sortir per la porta del davant i dir-li gracies i ell que em digui que passi una bona tarda, m agrada estirar la corda per demanar la parada i sentir la veu dient "Stop requested" i m encantaaaaaa mirar les cases i la gent que passa pel carrer :)
- Sentiments. Com es que son tan patriotics? (i no en el sentit negatiu). Aquests dies son els jocs olimpics de Beijing (a per totes Mengual-m encanta la gimnastica sincronitzada) i es divertit veure en el hostel, on hi ha un 80% de poblacio americana (de New York, California, Santa Rosa, Phoneix) com senten els colors i canten USA, USA (iuesei, iuesei!) pero super emocionats i diuen "Came on phelps, came on baby you can do it, came on...yeeeeeeeee uau, nice", es veure les reaccions i com ho viuen.
Fins a la proxima
2 comentaris:
Ei Aina! que no t'havia escrit encara, però que sàpigues que segueixo amb enveja el teu blog! Washington, NYC... argh!!! Tot i que London també es maca, però com és més a prop no impressiona tant com quan creues el "charcu"!
Fins aviat!
Veig que tambe us ho esteu passant d allo mes be per Londres. No veig que Washington sigui mes o menys impresionant que Londres... la diferencia es que si, oh si els Estats Units!! (el centre del mon, es cool, les pelis, bla bla bla)pero cal considerar que aqui el proces d adaptacio es mes llarg (tot funciona tan diferent!!). Es curios perque des d aqui em sento mes Europea que mai!!! Visca Europa, en segons que no tenim res d envejar dels EU; t ho dic de tot cor :) :) :)
Publica un comentari a l'entrada